201?
Supose que avui toca fer recompte, però mai vaig aprendre a contar fins 365. Acaben de fer les 12 de l'últim dia de l'any i estic tan perduda com a les 12 del primer. I segur que com ho seré demà a les 12 també.
Potser no es tracta de fer la vista enrere i convence'ns que tot va ser genial, i que a la propera tot serà millor i complirem aquells propòsits que ens vam enganyar. Es tracta de mirar endavant i no girar mai el cap, tancar els ulls i triar el camí en la foscor. I si cap vegada necessitem rememorar el passat, deixar que aquest vinga fins a nosaltres, que iguale el seu pas al nostre i en acompanye mentre ho necessitem, però mai fer una passa enrere.
Si aquest any fora música seria 2mil cançons de banda sonora, serien 28mil minuts ballant al ritme. Seria la cançó amb lletra escrita d'aigua salada però cantada amb un somriure sincer davant d'un públic exigent.
Si aquest any fora un pel·lícula no guanyaria cap Oscar, però quedaria nominada a guió més irreverent. Seria una versió animada en stop-motion per Wes Anderson, que mai sabrem si ens encanta o la veiem vindre.
Si aquest any fora art seria una paret en blanc en una ciutat contaminada. Que si no ens afanyem en buscar tinta i espary per donar-li nom, els fums i les deixalles s'encarregaran de fer-la desaparèixer.
Aquest any podria haver estat moltes coses que mai sabré i ha estat d'altres de les que no m'empenediré.
No pare de pensar que tot hauria sigut més fàcil sense l'angoixa que se m'ha abraçat els últims 365 dies. Però l'escalfor d'aquesta manta i el contacte distant amb aquells que estime em diu que res hauria estat millor ni pitjor. Potser recordaré 2015 per lo difícil que m'ho va fer, i s'ho agrairé, amb certa rancor és cert. Potser així el 2016 serà fàcil i memorable, potser no ho serà tant i l'angoixa continuarà afogant-me amb braç ferm. I també pot ser que tot açò em faça ser qui seré al 2017, o al 2025. I sense mirar enrere recordaré aquest any que ha deixat marca, i aquesta marca serà un tatuatge més que decore la pell d'heroi que tinc penjada a l'armari.
Així que aquesta es l'última nit del 2015 que passe al meu llit, i ja és hora de dir adéu a tantes coses que ja vaig deixar enrere al començar a escriure. I saludar al 2016 amb propòsits sincers i amb llenceria blava.
-Anar al gym
-Deixar de fumar
-Trobar l'amor
Potser no es tracta de fer la vista enrere i convence'ns que tot va ser genial, i que a la propera tot serà millor i complirem aquells propòsits que ens vam enganyar. Es tracta de mirar endavant i no girar mai el cap, tancar els ulls i triar el camí en la foscor. I si cap vegada necessitem rememorar el passat, deixar que aquest vinga fins a nosaltres, que iguale el seu pas al nostre i en acompanye mentre ho necessitem, però mai fer una passa enrere.
Si aquest any fora música seria 2mil cançons de banda sonora, serien 28mil minuts ballant al ritme. Seria la cançó amb lletra escrita d'aigua salada però cantada amb un somriure sincer davant d'un públic exigent.
Si aquest any fora un pel·lícula no guanyaria cap Oscar, però quedaria nominada a guió més irreverent. Seria una versió animada en stop-motion per Wes Anderson, que mai sabrem si ens encanta o la veiem vindre.
Si aquest any fora art seria una paret en blanc en una ciutat contaminada. Que si no ens afanyem en buscar tinta i espary per donar-li nom, els fums i les deixalles s'encarregaran de fer-la desaparèixer.
Aquest any podria haver estat moltes coses que mai sabré i ha estat d'altres de les que no m'empenediré.
No pare de pensar que tot hauria sigut més fàcil sense l'angoixa que se m'ha abraçat els últims 365 dies. Però l'escalfor d'aquesta manta i el contacte distant amb aquells que estime em diu que res hauria estat millor ni pitjor. Potser recordaré 2015 per lo difícil que m'ho va fer, i s'ho agrairé, amb certa rancor és cert. Potser així el 2016 serà fàcil i memorable, potser no ho serà tant i l'angoixa continuarà afogant-me amb braç ferm. I també pot ser que tot açò em faça ser qui seré al 2017, o al 2025. I sense mirar enrere recordaré aquest any que ha deixat marca, i aquesta marca serà un tatuatge més que decore la pell d'heroi que tinc penjada a l'armari.
Així que aquesta es l'última nit del 2015 que passe al meu llit, i ja és hora de dir adéu a tantes coses que ja vaig deixar enrere al començar a escriure. I saludar al 2016 amb propòsits sincers i amb llenceria blava.
PROPÒSITS 2016
-Viure, no sobreviure
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada